100. Fil de llum

Música i lletra: Andreu Rifé (2012)

La majoria de músics catalans han desenvolupat la seva afició per la música des de ben joves. Ben aviat han format grups amb els amics i han començat a fer cançons. El cas d’Andreu Rifé és totalment diferent. De petit, els seus pares li van proposar d’estudiar música i ell ho va descartar. Va seguir els seus estudis convencionals, va arribar a la Universitat i la seva entrada al món de la música va ser tardana.

99. Jenifer

Música i lletra: Els Catarres (2011)

De vegades tot es redueix a tenir l’encert de fer la cançó adequada en el moment precís. I Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, Els Catarres, ho van fer amb aquesta peça anomenada “Jenifer”, que narra l’amor (impossible?) entre una noia de l’extraradi castellanoparlant i un noi de la ceba.

98. Al mar

Música: Guillem Gisbert i Roger Padilla. Text: Guillem Gisbert (2008)

L’aparició d’Els millors professors europeus va suposar una sotragada a la música en català com cap altra no n’hi havia hagut des de feia més de vint anys. Gairebé de la nit al dia, Manel van passar de ser uns desconeguts –i quedar finalistes del concurs Sona 9– a convertir-se en el grup de referència del nou pop català.

97. La flama

Música: Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Obrint Pas. Text: Xavi Sarrià i Feliu Ventura (2004)

L’esclat d’Obrint Pas a la València dels noranta només és comparable a la irrupció de Raimon trenta anys abans. Amb una diferència substancial: Raimon va haver d’establir-se a Barcelona, i els components d’Obrint Pas van seguir als seus domicilis valencians. Tots dos van alçar la veu per fer sentir que el País Valencià existia, era ben viu i tenia ganes de lluitar.

96. Alegria

Música i lletra: Joan Miquel Oliver (2002)

Antònia Font va ser el punt d’inflexió per al nou pop en català a principi dels anys 2000. Van crear cançons personals per configurar un univers propi. Les creacions de Joan Miquel Oliver estan plenes de matisos en la música i obren un ventall increïblement gran a les lletres, amb imatges que circulen a gran velocitat al ritme de la música mentre parlen de mons onírics, desapareguts o retrobats, de climes de països portàtils, batiscafos i vehicles lunars.

95. Llença’t

Música i lletra: Jesús Rovira (2000)

Els vendrellencs Lax’n’Busto són un dels grups catalans amb més trajectòria. Es van donar a conèixer el 1989 amb el disc Vas de punt?… o què!!! (Zebra), on sobresortia “Tinc fam de tu” i una polèmica cançó dedicada a la seva professora de matemàtiques, “Carme Flavià”. Des d’aleshores han desenvolupat una carrera ininterrompuda en què han editat més d’una quinzena de discos. L’octubre del 2006 Pemi Fortuny, fins aleshores el vocalista de la banda, va anunciar que deixava el grup i va ser substituït per Salva Racero.

94. Les tres bessones

Música: Joan Albert Amargós. Lletra: Albert Rubio (1997)

Les Tres Bessones és una sèrie de dibuixos animats ideada per la il·lustradora barcelonina Roser Capdevila que va començar a emetre Televisió de Catalunya l’any 1994. Les figures que van inspirar la ficció televisiva són les mateixes filles de la il·lustradora: Anna, Teresa i Helena. A la sèrie, les protagonistes viuen cada capítol en la ficció d’un conte conegut o d’una història real, i tot es complica per la presència de la contraprotagonista, la Bruixa Avorrida, que castiga i dificulta l’acció de les tres bessones.